L’osteopatia és una medicina manual de més de 200 anys d´ antiguitat i l´ origen del seu nom es deu a dos paraules gregues “osteon” (os) i “pathos” (malaltia). Les seves bases van ser establertes pel Dr. Andrew Taylor Still l´any 1872. A través d´ unes manipulacions, que són molt especifiques, diagnostica i tracta les disfuncions que pot tenir el cos millorant l´ estructura múscul-esquelètica. És una ciència o una tècnica que mira el cos com una unitat, mira la seva globalitat.
És una teràpia manual que tracta de restablir les condicions normals en l’organisme. Utilitza tècniques específiques depenent de l’estat clínic del propi pacient, per tal de relaxar el teixit tou (músculs, tendons, lligaments i fàscies) i ampliar el moviment de les articulacions.
A través de la manipulant el sistema múscul-esquelètic, l´ osteopatia buscarà conèixer la correcta alineació del sistema articular i muscular i si funciona correctament. La causa d´ aquesta desalineació pot ser per un accident, una mala posició, una mala postura o fins i tot per l’estrès psicològic o físic del dia a dia.
La teoria de l’osteopatia és que si hi ha una alteració del sistema múscul-esquelètic que provocarà una disfunció local o regional de les funcions nervioses, per tant una alteració de les funcions dels diferents òrgans vitals.
És una pràctica biomecànica que contempla l’organisme com una unitat funcional, valorant a través dels diagnòstics generals i específics on es troba la lesió primària per poder recuperar la salut de tot el conjunt, en resum, si hi ha una part del cos que no funciona bé, per petita que sigui, a curt o a llarg termini, acabarà influenciant en tot el cos per tant patint alguna patologia més greu.
